La batalla d'Almansa

Divendres passat vam llegir l'auca sobre la guerra de Successió (1705-1714). Concretament, l'auca d'Escola Valenciana Federació d'Associacions per la Llengua titulada 1707-2007 El futur és nostre.
A internet, podem trobar també l'Auca de la Guerra de Successió (1705-1714) feta per Joan Vilamala.
Ambdues auques es troben a La paret de les auques, un web creat el març de 1997 per Jordi Fons i Joan Vilamala.

Demà dilluns treballarem una cançó del grup valencià Al Tall que es titula "Romanç del cec", que pertany al disc Quan el mal ve d'Almansa.

Aquest disc de 1979 és una cantata, en base a diversos gèneres tradicionals, sobre les conseqüències de la Guerra de Successió al País Valencià: un capítol fonamental de la seua història.

Finalment, m'agradaria recordar-vos que entre els valencians encara perdura actualment la dita "Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança", que rememora la derrota de l'arxiduc Carles d'Àustria a mans de Felip Vé.

A més a més, a l'Ajuntament de Xàtiva encara penja un quadre de Felip Vé de cap per avall, per tal de recordar la destrossa que les tropes borbòniques van fer a la ciutat: el rei va manar cremar-la per haver intentat resistir la invasió i la va rebatejar com a San Felipe.

En aquest sentit, convé afegir que, a diferència del que estem acostumats, el 25 d’abril se celebra una derrota: les tropes del borbó Felip Vé van derrotar les de Carles d’Àustria, i es va promulgar el Decret de Nova Planta, pel qual es van derogar els Furs del Regne de València. Aquest fet va comportar, entre altres coses, la imposició del castellà.

A continuació teniu la lletra de la cançó d'Al Tall titulada "Romanç del cec".

Va ser a la tardor de 1705
que a Altea desembarca
Baptista Basset,
com a general de l’exèrcit de
Carles el d’Àustria.

Entra en la Marina
i passeja per pobles i viles
i en moltes comarques
als maulets va distribuint armes
i donant raons,
convencent a tots els llauradors
que l’Arxiduc Carles
ha promés suspendre tributs i gravàmens
i tot el país
li va plantar cara al borbó Felip V.

Els reis i governants
de tot Europa
es posen a l’aguait
i al plet s’aboquen,
que està en discussió
la corona dels regnes d’Espanya
i els dos aspirants
una guerra van a provocar,
buscant aliances
amb altres estats dos exèrcits preparen
Felip de Borbó i
Carles d’Àustria, tals són els seus noms.

Als pobles van renàixer
les esperances
d’arrancar el poder
als nobles senyors
i en poques setmanes
el camí de València aplanaren;
maulets i aliats
dominaren pobles i ciutats;
d’una punta a l’altra
el país va tornar a obrir les arques
per traure al carrer
les senyeres contra el botifler
i l’Arxiduc Carles
a la porta de Quart aclamaren
i ell féu jurament
d’obeir i defendre les lleis.

Del dia que ara esmente guardeu memòria:
el 25 d’abril de 1707
que trista batalla
va somoure la terra d’Almansa;
l’exèrcit borbó
al de l’Àustria va véncer d’un colp
i sense defenses
ocuparen comarques senceres.

Mal dia va nàixer
qui ordenà destruccions i matances.
Si el mal ve d’Almansa
amb raó diuen que a tots alcança:
no es pot oblidar
que en la boca del poble ha quedat.

Després que va sotmetre
tot el país
i va tractar els hòmens
amb gran crueltat,
pensà que era l’hora
d’augmentar el poder de la seua corona
i sense tardança
promulgà el Decret de Nova Planta,
pel qual suprimia
les lleis i costums de la pràctica antiga
i ens va prohibir
que parlàrem la llengua d’ací.

Senyors i senyores,
de la història us hem fet el recompte,
si voleu seguir,
en els llibres està tot escrit.

Al Tall. Del disc Quan el mal ve d'Almansa.

Històries de por

Històries de por.
Autora: Angela Sommer-Bodenburg.
Il·lustradora: Helga Spiess.
Traducció a càrrec de Francesc Martí.

El pobre Florià s'avorreix com una ostra des que fa uns dies una malaltia l'obliga a estar-se al llit. Per això els seus amics s'han confabulat per contar-li les històries que més li agraden: unes històries terrorífiques que et posaran els cabells de punta.



Aquestes històries en classifiquen en "Si vols passar por" i "Si vols passar més por". Es tracta de deu contes breus: “Harry”, “El xiquet de la gavardina”, “La xiqueta de la bola màgica”, “Adéu”, “Wolfgang”, “La senyora A”, “Bàrbara”, “¡Escac, oncle Herbert!”, “Sírius” i “I van desaparéixer carena enllà”.

Esperem que aquest llibre us enganxe des de la primera pàgina. Gaudiu d'unes bones festes en companyia d'aquesta lectura.

I quan tornem... ens examinarem per comprovar que hem llegit el llibre i l'hem entés. En aquest sentit, cal recomanar-vos les propostes didàctiques de l'editorial Bromera elaborades per Conxa Rovira. Podeu fer algunes de les preguntes que es proposen a partir de la pàgina 9 per treballar la lectura . Tot seguit, teniu l'enllaç amb el document. 
http://www.bromera.com/pub/PropDidac/18049.pdf

Llibres de lectura

Dràcula de Bram Stoker.
El comte Dràcula abandona el seu castell de Transsilvània a fi d’escampar el seu regne de terror per tot Londres. Aquesta adaptació de Drácula, de Bram Stoker (Dublín, 1847-Londres, 1912), segueix amb fidelitat la història original de l’obra cabdal de la literatura de vampirs.





 
 

Àlex & Cia. Delinqüents de Jesús Cortés.
Els detectius Àlex & Cia es veuen immersos en una nova investigació: la recerca del culpable d’un robatori els farà caure en una perillosa xarxa de delinqüència organitzada. Pinxos, pistolers i traficants d’armes es donen cita en un nou cas de l’agència que comanden els inseparables Àlex i Gus.








Pànic a Vancouver d'Eric Wilson.
Tom Austen, un jove aficionat a les històries de detectius, que passa les vacances a Vancouver, coneix casualment un xicot, que resulta ser traficant de drogues. Decideix unir-se a ell per descobrir qui és el cap de l'organització, però no s'imagina el risc que corre en endinsar-se en aquell obscur món.

L'ull de la mòmia de Jesús Cortés.
 La vida de Max depén de l’ull d’una mòmia egípcia. Malediccions, tresors amagats i saquejadors de tombes conflueixen en una aventura insòlita, que ens durà fins al cor mateix de les muntanyes d’Egipte.

El joc de "La paraula perduda"

Entreu a la Biblioteca d'Aplicacions Lèxiques (BAL). Per a començar a jugar, només heu de triar el vostre nivell educatiu: primer cicle d'ESO.
En el moment de jugar, a cada proposta que us fa la BAL podreu consultar el diccionari DIDAC abans de respondre, i comprovar després els resultats per veure si ho heu fet correctament.
Per tal d'ampliar el vostre vocabulari, us recomane "La paraula perduda". Es tracta de jugar a trobar la paraula que falta a cada frase.

La rima

La rima s'utilitza per obtenir terminacions iguals o semblants entre dos o més versos, repetint totalment o parcialment els sons entres dos o més paraules, a partir de l'última vocal accentuada.

Segons el grau de coincidència entre la repetició dels sons, es poden distingir dos tipus de rima:

• Rima consonant: coincidència entre les vocals i les consonants.
• Rima assonant: coincidència entre les vocals.

 Tot seguit teniu un fragment d'un poema de Joan Oliver, també conegut com a Pere Quart, i unes activitats per fer:

1. Quin tipus de rima utilitza el poeta? 
2. A quin poema pertany aquest fragment?
3. Què significa la paraula "Vallès"?
4. A què es deu la dualitat de noms Joan Oliver / Pere Quart?
5. Sabeu si aquest poema ha estat musicat alguna vegada?

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.

Llibre de text

Aquest curs treballarem amb els llibres de Valencià. Llengua i literatura de l'editorial Bromera.

Si heu sigut una mica curiosos, haureu observat que en la primera unitat es treballa l'auca. Però, sabeu què és una auca? Busqueu informació sobre aquest tipus de text: estructura, característiques, etc. Podeu visitar també La paret de les auques.

Tinc un dubte

Tinc un dubte és un espai diari, d'un minut i mig, que planteja paraules i expressions en català d'un ús no sempre correcte. D'una manera entenedora i divertida, l'espai aclareix aquests dubtes, com ara: trànsit/tràfic, metge/mèdic, doblar/doblegar, mitja/mitjana, etc. Tot seguit, en teniu un exemple.

A punt de començar

A punt de començar el curs, m'agradaria recordar aquest poema tan conegut, on el poeta grec Konstandinos Kavafis recorda les gestes de l'heroi grec Ulisses, i que ha estat musicat per Lluís Llach, com un cant a l'aprenentatge de la vida. Així, doncs, amb il·lusió cal iniciar ara el viatge per la secundària que us portarà molt lluny, tan lluny com vulgueu, en el vostre caminar pel món.

Viatge a Ítaca

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

Kavafis (Adaptació de Lluís Llach sobre una versió catalana de Carles Riba)