A internet, podem trobar també l'Auca de la Guerra de Successió (1705-1714) feta per Joan Vilamala.
Ambdues auques es troben a La paret de les auques, un web creat el març de 1997 per Jordi Fons i Joan Vilamala.
Demà dilluns treballarem una cançó del grup valencià Al Tall que es titula "Romanç del cec", que pertany al disc Quan el mal ve d'Almansa. Aquest disc de 1979 és una cantata, en base a diversos gèneres tradicionals, sobre les conseqüències de la Guerra de Successió al País Valencià: un capítol fonamental de la seua història.
A més a més, a l'Ajuntament de Xàtiva encara penja un quadre de Felip Vé de cap per avall, per tal de recordar la destrossa que les tropes borbòniques van fer a la ciutat: el rei va manar cremar-la per haver intentat resistir la invasió i la va rebatejar com a San Felipe.A continuació teniu la lletra de la cançó d'Al Tall titulada "Romanç del cec".
Va ser a la tardor de 1705
que a Altea desembarca
Baptista Basset,
com a general de l’exèrcit de
Carles el d’Àustria.
Entra en la Marina
i passeja per pobles i viles
i en moltes comarques
als maulets va distribuint armes
i donant raons,
convencent a tots els llauradors
que l’Arxiduc Carles
ha promés suspendre tributs i gravàmens
i tot el país
li va plantar cara al borbó Felip V.
Els reis i governants
de tot Europa
es posen a l’aguait
i al plet s’aboquen,
que està en discussió
la corona dels regnes d’Espanya
i els dos aspirants
una guerra van a provocar,
buscant aliances
amb altres estats dos exèrcits preparen
Felip de Borbó i
Carles d’Àustria, tals són els seus noms.
Als pobles van renàixer
les esperances
d’arrancar el poder
als nobles senyors
i en poques setmanes
el camí de València aplanaren;
maulets i aliats
dominaren pobles i ciutats;
d’una punta a l’altra
el país va tornar a obrir les arques
per traure al carrer
les senyeres contra el botifler
i l’Arxiduc Carles
a la porta de Quart aclamaren
i ell féu jurament
d’obeir i defendre les lleis.
Del dia que ara esmente guardeu memòria:
el 25 d’abril de 1707
que trista batalla
va somoure la terra d’Almansa;
l’exèrcit borbó
al de l’Àustria va véncer d’un colp
i sense defenses
ocuparen comarques senceres.
Mal dia va nàixer
qui ordenà destruccions i matances.
Si el mal ve d’Almansa
amb raó diuen que a tots alcança:
no es pot oblidar
que en la boca del poble ha quedat.
Després que va sotmetre
tot el país
i va tractar els hòmens
amb gran crueltat,
pensà que era l’hora
d’augmentar el poder de la seua corona
i sense tardança
promulgà el Decret de Nova Planta,
pel qual suprimia
les lleis i costums de la pràctica antiga
i ens va prohibir
que parlàrem la llengua d’ací.
Senyors i senyores,
de la història us hem fet el recompte,
si voleu seguir,
en els llibres està tot escrit.
Al Tall. Del disc Quan el mal ve d'Almansa.
